LA OFERTA TURÍSTICA DE LA CIUDAD DE IBIZA EN EL SIGLO XXI: PATRIMONIO DE LA HUMANIDAD Y ESTABLECIMIENTOS DE LUJO

Autores

DOI:

https://doi.org/10.15628/holos.2018.4341

Palavras-chave:

Ciudad de Ibiza, Patrimonio, Lujo, Estudio Descriptivo, Oferta

Resumo

Dentro de la isla, la ciudad de Ibiza posee gran relevancia en la oferta turística y es el único núcleo urbano realmente antiguo. En este trabajo se realiza una descripción de las dos ofertas principales: el turismo patrimonial y el turismo de lujo. Estos dos tipos de oferta buscan revitalizar un destino maduro especializado en el turismo de sol y playa. El trabajo se basa en la revisión de la prensa local y estudios previos sobre el destino, completado con la visita e inspección de la oferta existente en la ciudad de Ibiza. La oferta patrimonial está basada en la ciudad histórica. Se han realizado diversas acciones para mejorar la presentación del patrimonio histórico de la ciudad, pero la ciudad histórica sigue siendo una zona con poca población y envejecida, no consiguiendo atraer nuevos residentes. El turismo de lujo tiene un importante impacto mediático en los últimos años gracias a los muchos proyectos de modernización de la oferta hotelera. Este tipo de oferta tiene su epicentro en el Paseo Marítimo, al otro lado de la bahía y frente a la ciudad histórica.

Downloads

Não há dados estatísticos.

Métricas

Carregando Métricas ...

Biografia do Autor

María del Carmen Azpelicueta Criado, Universitat de les Illes Balears

Doctoranda de Economía de la Empresa en la Universidad de las Islas Baleares.

José Ramón Cardona, Universitat de les Illes Balears

Licenciado en Administración y Dirección de Empresas, Licenciado en Economía y Doctorado en Economía de la Empresa por la Universitat de les Illes Balears (España). Investigador Colaborador del Grupo de Investigación Dirección y Gestión de Empresas y Destinos Turísticos de la Universitat de les Illes Balears.

María Abril Sellarés, Universitat Autònoma de Barcelona

Doctora en didáctica de las Ciencias Sociales y del Patrimonio por la Universidad de Barcelona. Docente en la Universidad Autónoma de Barcelona.

Referências

Agarwal, S. (2002). Restructuring seaside tourism: The Resort Lifecycle. Annals of Tourism Research, 29(1), 25-55.

Agència de Turisme de les Illes Balears (2014). El turismo a les Illes Balears.

Anuari 2013. Palma de Mallorca: Agència de Turisme de les Illes Balears.

Aguiló, E., Barros, V., García, M. A., & Rosselló, J. (2004). Las actitudes de los residentes en Baleares frente al turismo. Turisme i Investigació nº 7. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears.

Butler, R. W. (1980). The concept of a tourist area cycle of evolution: Implications for the management of resources. The Canadian Geographer, 24(1), 5-12.

Cerdà, J., & Rodríguez, R. (1999). La repressió franquista del moviment hippy a Formentera (1968-1970). Eivissa: Res Pública Edicions.

Cirer, J. C. (2001). Evolució de l'oferta de places turístiques a Eivissa i Formentera (1950-2000). En J.C. Cirer (Ed.). Estudis sobre turisme a Eivissa i Formentera 2 (pp. 73-93). Eivissa: Editorial Mediterrània-Eivissa.

Cirer, J. C. (2004). De la fonda a l'hotel. La Gènesi d'una Economia Turística. Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear S.L.

Club Náutico Ibiza (2016). Consultado en http://www.clubnauticoibiza.com/ el 15 de febrero de 2016.

Cooper, C. P., & Jackson, S. (1989). Destination life cycle: The isle of Man case study. Annals of Tourism Research, 16(3), 377-398.

Cuesta, M. (2004). Marina, La. En F. Cirer (Dir.). Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Volum VIII. Eivissa: Consell Insular d’Eivissa i Formentera.

Diario de Ibiza (2016). Consultado en http://www.diariodeibiza.es/ el 15 de febrero de 2016.

Federación Hotelera de Ibiza y Formentera - FEHIF (2005). Ibiza. Plan Estratégico de Marketing 2005-2010. Eivissa: Federación Hotelera de Ibiza y Formentera.

Gale, T. (2005). Modernism, post-modernism and the declive of british seaside resorts as long holiday destinations: A case study of Rhyl, North Wales. Tourism Geographies, 7(1), 86-112.

Gurrea, R., & Herrera, M. (2009). 10 anys Eivissa Patrimoni de la Humanitat 1999-2009. Eivissa: Ajuntament d’Eivissa.

Ibiza Gran Hotel (2016). Consultado en http://www.ibizagranhotel.com/ el 15 de febrero de 2016.

Ibiza Magna (2016). Consultado en http://www.ibizamagna.com/ el 15 de febrero de 2016.

Institut d’Estadística de les Illes Balears - IBESTAT (2016). Estadísticas. Palma de Mallorca: Ibestat. Consultado en http://ibestat.caib.es/ el 15 de febrero de 2016.

Life Marina Ibiza (2016). Consultado en http://www.lifemarinaibiza.com/ el 15 de febrero de 2016.

Marina Botafoch (2016). Consultado en http://www.marinabotafoch.com/ el 15 de febrero de 2016.

Marina Ibiza (2016). Consultado en http://marinaibiza.com/ el 15 de febrero de 2016.

Marrero, J. R., & Abdul-Jalbar, B. (2012). Turismo cultural y planificación del viaje: un estudio de caso. Tourism & Management Studies, 8, 41-47.

Martos, M. (2012). Las ciudades patrimoniales en el mercado turístico cultural. Úbeda y Baeza. Gran Tour: Revista de Investigaciones Turísticas, 6, 63-82.

Morales, J. (Dir.) (1998). Demande d’Inscription sur la Liste du Patrimoine de l’Humanite des Biens Culturels et Naturels de l’Ile d’Ibiza: Biodiversite el Culture. Tome II: Biens Culturels (Seconde Parte). Iles Baleares: Mairie d’Ibiza, Conseil Insuler d’Ibiza et Formentera, Gouvernement Balear, Mairie de San Jose et Mairie de Formentera.

Planells, A. (1984). Ibiza y Formentera, ayer y hoy. Barcelona: Editor Antonio Planells Ferrer.

Planells, M. (2002). El nacimiento de Babel -Ibiza años 60-. Eivissa: Editores José Ferrer y Vicent Guillamó.

Ramón, E. (2001). Historia del turismo en Ibiza y Formentera. 1900-2000. Eivissa: Genial Ediciones Culturals.

Ramón, J., & Serra, A. (2014a). Elementos de la contracultura de los años sesenta en la oferta turística de un destino maduro. Revista Iberoamericana de Turismo (RITUR), 4(1), 110-124.

Ramón, J., & Serra, A. (2014b). Historia del turismo en Ibiza: Aplicación del Ciclo de Vida del destino Turístico en un destino maduro del Mediterráneo. PASOS: Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, 12(4), 899-913.

Rozenberg, D. (1990). Ibiza, una isla para otra vida: inmigrantes utópicos, turismo y cambio cultural. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.

Sedmak, G., & Mihalic, T. (2008). Authenticity in mature seaside resorts. Annals of Tourism Research, 35(4), 1007-1031.

Sistema de Información Geográfica Nacional de España - SIGNA (2016). Consultado en http://signa.ign.es/ el 15 de febrero de 2016.

Soriano, F. (1996). Pequeña historia del turismo en las Baleares. Palma de Mallorca: Bitzoc.

Tur, A. (2004). Murades. En F. Cirer (Dir.). Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Volum VIII. Eivissa: Consell Insular d’Eivissa i Formentera.

Vallès, R. (2000). Dalt Vila. En F. Cirer (Dir.). Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Volum IV. Eivissa: Consell Insular d’Eivissa i Formentera.

Vallès, R. (2006). Penya, Sa. En F. Cirer (Dir.). Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Volum IX. Eivissa: Consell Insular d’Eivissa i Formentera.

Publicado

23/09/2018

Como Citar

Azpelicueta Criado, M. del C., Ramón Cardona, J., & Abril Sellarés, M. (2018). LA OFERTA TURÍSTICA DE LA CIUDAD DE IBIZA EN EL SIGLO XXI: PATRIMONIO DE LA HUMANIDAD Y ESTABLECIMIENTOS DE LUJO. HOLOS, 3, 413–428. https://doi.org/10.15628/holos.2018.4341

Edição

Seção

ARTIGOS

Artigos mais lidos pelo mesmo(s) autor(es)

Artigos Semelhantes

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 > >> 

Você também pode iniciar uma pesquisa avançada por similaridade para este artigo.